"Nada de esto aconteció de repente, pero de repente nos dimos cuenta".

F.Kafka.

Lluny de tu/lluny de mi

Un diá em faré un xarop de lletres

amb tantes paraules no dites

i els meus desitjos ofegats.

I en prendé amb  deler a mans plenes,

per refer l`estima ferida

cada cop que tu em deixarás.

Tossudament reprendé alé

una vegada rere l`altra:

res de nou al nostre horitzó...

Res de nou des que et vaig saber.

M`ofegaré sense esperança

en les nits eixorques d`amor.

I naufragaré cap a tu:

aigües térboles m`hi arrosseguen.

Tu, diligent o per atzar,

recolliràs bocins del buc:

un cor perdut en la tempesta,

lluny de l`escalf d`altres mans.

Mai no en sabrás el perquè:

les silents raons del naufragi

es perdran en aquesta boira.

I si mai em preguntes, perplex,

les raons d`aquest meu desvari

no trobaràs sinó desmemòria.

Em fa por oferir-me a tu.

I t`estimo sense que ho sàpigues,

així, sempre calladament,

perquè m`aterra el teu rebuig.

I el meu únic, inútil, balsam

és que no hi paris esment.

Som amics. Potser n`hi ha prou.

I no cal esmenar fal·lacies,

ni jutjar sentiments incerts.

Sé que sense tu perdo el nord

i no puc abaixar la guàrdia

si vull trobar port a recer.

Mª Àngels Vila Safont.

Tenemos más fotos que recuerdos.

Ingrid Guardiola.

   "En tiempos como los que vivimos, cuando la gente padece tantos sufrimientos, más que nunca, la policía debe tener en cuenta las distracciones de la población".

Jean-Luc Godard.